La importància de la correcta identificació dels pacients. Les noves tecnologies RFID ens permeten augurar un futur molt brillant per als centres hospitalaris que afrontin amb fermesa els nous reptes d’atenció al pacient.

La identificació inadequada dels pacients és una causa important dels problemes i complicacions associada a errors en l’assistència.
La forma més habitual d’identificació dels pacients en centres sanitaris és el nombre d’habitació o de llit, el diagnòstic, les característiques físiques o psicològiques o pel fet que responguin a un nom determinat.
Els problemes d’identificació s’associen amb freqüència a les complicacions produïdes per errors en l’administració de medicaments, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques, transfusions de sang i hemoderivats, etc.
D’acord amb American Hospital Association, la identificació verbal no s’hauria de fer perquè els pacients poden estar calmats, amb pèrdua d’atenció, indiferents, confusos o simplement incapaços de respondre. Els pacients també poden tenir barreres de llenguatge, idiomàtiques, problemes d’audició o ser massa joves, aspectes tots que poden augmentar la probabilitat d’errors i atemptar contra la seguretat en l’atenció dels pacients.
El personal sanitari sol ser excessivament confiat pel que fa a la identificació de pacients es refereix. En conèixer a un pacient, s’assumeix que els altres també el coneixen.

ESTRATÈGIES DE MILLORA
Assumint que els professionals sanitaris haurien d’acostar-se cada dia als pacients com si es tractés de la primera vegada, un primer pas en la correcta identificació dels pacients és la utilització d’un braçalet identificatiu, que permeti en tot moment conèixer la seva filiació.
S’ha observat una notable disminució del voltant d’un 50% en els errors associats a la inadequada identificació dels pacients amb l’ús d’un braçalet.
En aquest hauria de constar de forma llegible, el nom, cognom i número d’història clínica del pacient i ser col·locat en el moment de l’ingrés del pacient al centre i no treure-se fins al moment de l’alta hospitalària. D’aquesta manera, tots els procediments es realitzarien amb el pacient amb el seu braçalet. Cada hospital hauria d’aplicar una normativa sobre la utilització del braçalet identificatiu. Un exemple d’aplicació d’una norma sobre la utilització de braçalets identificatius en un hospital podria ser: Tots els pacients han de tenir un braçalet identificatiu al canell o, quan no sigui possible, al turmell. En el braçalet ha de constar com a informació el nom i cognoms i el número d’història clínica del pacient.
No s’han de fer proves diagnòstiques ni administrar medicaments o components sanguinis a pacients que no disposen del braçalet.
Un segon pas és la identificació automatitzada dels pacients mitjançant l’aplicació d’un codi de barres, o bé, dispositius de RFID.
Quan s’aplica aquest tipus de tecnologia en l’àmbit del medicament, per exemple, es produeix una disminució del 33% en els errors del “fàrmac inadequat”, d’un 43% en els errors del “moment inadequat”, d’un 52% en la “omissió de la dosi” i d’un 47% en els errors de transcripció. El codi de barres és un mètode que en els llocs en els quals s’ha aplicat ha produït millores en la rapidesa i seguretat en la recollida de les dades. Hi ha raons fundades, per tant, com per assumir que la identificació adequada dels pacients és un desafiament per als centres assistencials. Les múltiples intervencions de gran complexitat tant des del punt de vista tècnic com de gestió, on intervenen diversitat de persones i serveis, la fan encara més prioritària.
La utilització dels diferents sistemes identificatius són eines que poden ajudar significativament a la disminució dels problemes associats, i no hi ha dubte que l’adequada conscienciació i educació del personal és el punt de partida fonamental.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *