Riscos en la Seguretat dels Centres Comercials

Els centres comercials es blinden els caps de setmana per frenar l’augment de robatoris

Els lladres aprofiten l’afluència de públic per actuar, el que obliga les botigues a duplicar la vigilància. Des del sector adverteixen de l’augment de furts comesos per menors i estrangers.

Dissenyen la seva estratègia al mil·límetre, sense improvisacions. Cada moviment està estudiat i ben assajat. Una planificació que no passa per alt la pròpia lògica matemàtica. A més afluència de públic, més possibilitats de passar inadvertits i, per tant, de dur-se a casa la samarreta o la colònia de moda sense pagar ni un cèntim. Els amics de l’aliè coneixen bé la màxima i intenten aplicar-la cada cap de setmana. El nou concepte d’oci ha fet que els centres comercials es converteixin els divendres i dissabtes en l’opció preferida per milers de famílies. I a més aglomeració, més intents de robatori. Els gerents de les grans superfícies ja tenen comprovat que la major proporció de furts es concentra al final de la setmana i no escatimen en mitjans per reduir les pèrdues. Així, després de ser consultats per aquest diari, la majoria va confirmar que aquests dies dupliquen el nombre d’efectius de vigilància.

I és que, com admeten en el sector, tot esforç és poc per combatre a uns pispes amb mètodes «cada vegada més sofisticats». Referent a això, els responsables dels centres comercials destaquen la perícia dels delinqüents que, segons expliquen, aprofiten els canvis de torn dels dependents dels comerços, especialment els del migdia, per actuar. «Ho tenen tot molt ben lligat. Arriben quan hi ha relleus i sembla que els empleats es despisten », exposa el gerent d’un conegut complex de la capital.

Les botigues no són alienes a aquest tipus d’estratagemes i intenten mantenir els ulls ben oberts, com relata l’encarregada d’una cadena de perfumeries. «Si entre setmana ja estem alerta, els divendres i dissabtes ens demanen que no desenganxem la vista dels clients. I tot i així sempre se’ns escapa algun. Són autèntics professionals que utilitzen tècniques molt difícils de detectar, com bosses folrades que inhibeixen els sistemes d’alarma », sosté.

Sobre el mal que fan aquests petits robatoris a les arques dels comerços, l’últim Baròmetre mundial del furt a la distribució conclou que el fenomen delictiu li costa al sector ni més ni menys de 2.645 milions d’euros anuals, el que representa el 1,28% de les vendes. I una altra dada: A tenor de l’esmentat informe, a Espanya, la distribució gasta 827 milions d’euros en seguretat.

Videocàmeres

Pel que fa a Màlaga es refereix, el president de l’Associació d’Empreses de Seguretat Privada, Federico Sánchez, confirma la inquietud creixent dels comerços per aquesta matèria. Referent a això, concreta que les joieries són les que més demanden sistemes anti furts, «en ser, històricament, els establiments amb més riscos», assenyala, alhora que destaca la demanda en auge per part de botigues de regals, complements o superfícies de alimentació. En al·lusió als dispositius en voga, Sánchez cita a les càmeres de gravació, «que permeten controlar els moviments interns del comerç a distància», comenta.

El ventall de solucions és molt ampli. Tot depèn del pressupost que pugui permetre cada butxaca. Les dades aportades per la Federació del Comerç de Màlaga (Fecoma) revelen que el 90% dels locals malaguenys ja disposen, com a mínim, d’algun sistema d’alarma tradicional.

més sofisticats

Però n’hi ha que fan un pas més i trien sistemes més sofisticats per caçar els lladres. A més de la instal·lació de càmeres de vídeo, molts comerciants camuflen aparells diminuts amb cèl·lules fotoelèctriques que detecten les alarmes a la sortida o utilitzen el nou sistema d’etiquetatge RFID / EPC. Un xip que fa gairebé impossible el robatori.

Tot i que les grans superfícies, per la seva idiosincràsia, són més proclius a patir robatoris, el petit comerç tampoc es lliura dels pispes. El problema -segons expliquen des del sector- es dóna especialment en comerços atesos per una única persona, preferentment dona, ia les joieries. Les barriades més perjudicades pels atracaments segueixen sent Palma-Palmilla, Màlaga Nord, màrtirs, la Unió i l’extraradi del nucli urbà, especialment el carrer Santa Maria.

Des de principis d’any, els negocis de la capital han estat víctima d’almenys, cinc atracaments. En aquest període, han transcendit els assalts a punta de ganivet de dues botigues de roba del Centre, el robatori a una farmàcia de la zona de Teatinos, un altre en una botiga de comerç solidari i un cinquè en una gran superfície.

Font: www.deia.com, Mañu de la Pont Donostia